Entrevista a Sixte Cambra, president de CILSA i del Port de Barcelona

Sixte Cambra, un dels principals responsables del gran desenvolupament del  Port de Barcelona  els darrers anys, explica la situació actual en què es troba aquest motor econòmic, quins són els seus objectius a curt, mitjà i llarg termini i quin paper juga la ZAL en aquest trajecte .

El Port de Barcelona ha actuat històricament com un dels indicadors principals de l’economia del país. Com han evolucionat els trànsits durant el primer semestre del 2015?

Ens trobem en un moment de creixement, que es va iniciar el 2013 ja sigui a l’economia en general com als nostres tràfics estratègics i, el que és molt important, a les exportacions.

Durant els sis primers mesos del 2015, hem aconseguit un trànsit total de 23,2 milions de tones de mercaderies, amb un increment del 3% respecte al mateix període de l’any anterior. El trànsit de contenidors s’ha situat a 940.253 TEU (+6%).

Cal destacar el creixement de contenidors d’exportació, que ha arribat als 307.468 TEU (10%). En termes absoluts, significa que entre el gener i el juny el Port de Barcelona ha exportat més de 6 milions de tones de mercaderies, fruit de l’esforç del teixit productiu del nostre entorn per obrir-se a l’exterior. També han tingut un creixement significatiu els contenidors d’importació, amb 239.128 TEU (12%), un resultat lligat a la reactivació del consum intern i de l’activitat productiva.

L?automòbil, un dels tràfics estratègics del Port, ha experimentat una evolució molt positiva, amb prop de 451.000 unitats transportades (16%). També en aquest cas el comerç exterior ha dinamitzat els resultats: els automòbils d’importació han crescut un 48% (88.000 unitats) i els d’exportació un 2% (234.740 unitats). Durant el primer semestre del 2015 hem superat els registres precrisi i les previsions indiquen que aquest any batrem el record històric de vehicles del Port, superant les 801.000 unitats transportades el 2007.

Les autopistes del mar amb Itàlia i el nord d’Àfrica també han augmentat un 18% fins al juny, amb 68.619 UTI transportades. Aquest resultat és una aportació del Port a la sostenibilitat – econòmica i medi ambiental – del transport a Catalunya i Europa: en els darrers 6 mesos les línies regulars del  short sea shipping  des de Barcelona han desviat més de 68.000 camions de les carreteres al mode marítim.

Entre el conjunt de trànsits, també vull destacar els passatgers. Més d’1,4 milions de persones (+4%) han passat pel Port en aquest període, 428.026 dels quals han viatjat a bord de ferris de línia regular i més d’un milió de passatgers han estat creueristes (+6%) . Entre aquests darrers, els passatgers de  turnaround  (els que inicien i finalitzen l’itinerari) han crescut a un ritme més elevat (+10%).

Quines són les actuacions que estan en marxa al Port de Barcelona?

Tenim en marxa inversions públiques per valor de 56,8 milions d’euros. Les obres més destacades són l’ampliació de la terminal BEST, les actuacions al moll Álvarez de la Campa prèvies a la futura terminal de potases que construirà ICL, la viabilitat del nus Sud i el pas elevat del vial Prat a la zona de l’ampliació i el nou accés ferroviari.

També cal destacar el volum d?inversions privades, en desenvolupament o planificades per al 2015, que sumen 278 milions d?euros. Les més rellevants són la fase 2 de Best, la nova terminal d’ICL, la Marina Vela, la Terminal E de creuers i el trasllat de la terminal polivalent Port Nou.

La construcció de la futura Terminal E al moll adossat, en què Carnival, primer operador de creuers del món invertirà uns 30 milions d’euros, és especialment rellevant ja que corrobora l’aposta que aquesta indústria ha realitzat històricament per Barcelona. El projecte sumarà 11.500 metres quadrats de superfície construïda, cosa que la convertirà en la terminal de creuers més gran d’Europa.

A més de les infraestructures, en quins àmbits creix el Port?

El Port de Barcelona ha finalitzat les infraestructures principals d’ampliació, que permetran doblar la superfície fins a les 1.300 hectàrees de terreny. Avui podem afirmar que tenen un enclavament equipat i dimensionat per a les necessitats de futur.

El nostre objectiu ara és atraure més volum de càrrega, ja que disposem de més capacitat i millors infraestructures per a totes les nostres línies de negoci. Per aconseguir-ho treballem diferents fronts.

Al  foreland  (mercats més llunyans) volem captar noves línies que aportin més volum de negoci i que alhora ens permetin incrementar l’oferta als nostres clients.

Al  hinterland , la nostra àrea d’influència, seguim enfortint la nostra presència i connectivitat. La xarxa de terminals interiors (Madrid, Saragossa, Tolosa, Perpinyà, etc.) i els serveis ferroviaris regulars amb la península ibèrica i Europa són una eina eficaç per ampliar els mercats interns i incrementar la nostra quota de mercat. En aquest sentit, ens hem marcat l’objectiu d’aconseguir una quota ferroviària del 20% a mitjà termini. El projecte d’autopista ferroviària, amb una terminal de  ferroutage  al llit de l’antic riu Llobregat i serveis regulars al nord de França i Europa que es va presentar al juliol, amb una previsió que es posi en servei el 2019, serà una eina més del Port per incrementar la seva oferta ferroviària.

En aquest mateix sentit, el Port de Barcelona ha fet una aposta ferma pel  short sea shipping  com a model de transport sostenible i competitiu per connectar amb els seus mercats potencials de la Conca de la Mediterrània. Aquests serveis comporten millores substancials per a les empreses logístiques, és econòmicament més rendible que la carretera i representa una millora mediambiental substancial respecte a la manera terrestre. Barcelona és avui l’únic port de l’Estat amb línies de  short sea shipping  estables, consolidades i de qualitat, tant amb Itàlia (Gènova, Civitavecchia, Livorno, Savona i Porto Torres) com amb el Nord d’Àfrica (Tànger i Tunísia).

El Port també fa una constant tasca de promoció. La presència activa a fires i congressos professionals arreu del món i la participació en els esdeveniments organitzats a Barcelona, ​​com la Supply Chain Logistics o el SIL, són eines eficaces per donar a conèixer internacionalment la qualitat dels serveis que ofereixen.

Les missions comercials s’alineen en aquest paper que desenvolupa el Port com a facilitador del comerç exterior de les empreses del nostre país. En aquest sentit, i amb l’objectiu de donar continuïtat a l’aposta realitzada els darrers anys pel mercat d’Amèrica Llatina, el Port organitza una missió empresarial multisectorial a Xile, que se celebrarà del 14 al 19 de novembre a la capital de Santiago , ia Valparaíso, un dels grans ports del país.

Quina posició ocupa actualment el Port de Barcelona a Europa i al món?

El Port ha realitzat aquests darrers anys un esforç molt important per situar-se entre els principals ports d’Europa en eficiència, qualitat i serveis. Aquest esforç ha donat els seus fruits, com ho demostra, per exemple, el guardó atorgat recentment per The Journal of Commerce (JOC), que reconeix Barcelona com el tercer port europeu que més ha millorat la productivitat el 2013.

La productivitat, la capacitat d’una terminal i d’un port per carregar i descarregar els vaixells portacontenidors –comptabilitzada per moviment de TEU per hora–, s’ha convertit en un factor cada cop més valorat per les navilieres a l’hora d’escollir el port on operar.

Aquest increment de la productivitat s’ha aconseguit gràcies al treball comú de tots els implicats: navilieres, terminals, estibadors, autoritat portuària, etc. Cal destacar especialment les inversions realitzades per les terminals de contenidors: TCB i BEST, en instal·lacions, maquinària i equips de manipulacions de càrrega, així com la seva aposta per millorar-ne les operatives.

L’orientació al client i l’eficiència de gestió són eines que hem escollit per diferenciar-nos en un context cada cop més competitiu i complex. En aquest sentit, el Pla de Qualitat actual, el Port de Barcelona Efficiency Network, que integra un programa de compromisos aprovat gràcies a la col·laboració dels diferents actors de la Comunitat Portuària, es valora molt positivament pels nostres clients.

El Port de Barcelona ha engegat el III Pla Estratègic. Quins reptes s’han marcat per als propers anys?

El III Pla Estratègic és fruit d’un llarg procés de reflexió en què han participat tots els actors implicats al negoci portuari de Barcelona. Els canvis dels darrers anys al comerç marítim internacional, amb una forta competència entre armadors, ports i serveis logístics estan donant un nou protagonisme a la Mediterrània, especialment pels tràfics entre Àsia i Europa. Considerant aquest escenari el nou Pla Estratègic del Port de Barcelona per al període 2015-2020 planteja com a objectiu «convertir-se al principal centre de distribució euro regional a la Mediterrània en competència amb els ports del nord d’Europa».

A l’horitzó del 2020 aquest objectiu estratègic s’hauria d’haver materialitzat amb metes concretes, com aconseguir 70 milions de tones de càrrega o 3 milions de contenidors. Perquè això sigui possible caldrà també que el 50% de la càrrega contenidoritzada manipulada tingui origen o destí fora de Catalunya (enfront del 25% actual) i, per tant, que l’àrea d’influència del Port ampliï el radi geogràfic més enllà de els 600 km i arribi fins als 1.200 km. En definitiva, un dels plantejaments bàsics del pla és que la càrrega s?ha de captar i distribuir més enllà dels límits actuals. Per aconseguir-ho cal competir amb els ports del nord d’Europa, on encara es canalitza prop del 70% del comerç marítim amb Àsia.

Per consolidar-nos com el principal pol logístic de la Mediterrània hem de tenir molt present que avui la competència es produeix entre cadenes logístiques més que no pas entre empreses. En conseqüència, hem de ser capaços de proporcionar als nostres clients cadenes de proveïment, porta a porta, diferenciades i adaptades a les vostres necessitats. Per a un desplegament d’aquest tipus cal un marc de col·laboració entre tots els agents participants a les cadenes: terminals, navilieres, operadors de transport i serveis portuaris, transitaris i administracions públiques.

Quin paper juga la ZAL Port of Barcelona en aquest objectiu?

La ZAL és una de les bases de l?oferta del Port de Barcelona. Va ser la primera plataforma logística intermodal establerta dins un port a l’Estat espanyol, un model d’èxit que ha estat copiat per ports de tot el món que ha fet que el terme ZAL hagi esdevingut un genèric.

La vocació logística del Port de Barcelona està molt arrelada. Assumim un paper actiu a la logística amb l’objectiu de consolidar-nos com a pol logístic de primera magnitud i amb el convenciment que aquesta activitat contribueix a generar riquesa i llocs de treball ia diversificar l’economia.

D’altra banda, la competitivitat del teixit industrial que dóna servei a un port depèn en gran mesura del seu sector logístic. Això es relaciona directament amb la nostra missió, que és contribuir a la internacionalització dels nostres clients i crear valor per a la societat.

Però a més, per poder créixer, el Port ha d’arribar a disposar d’una oferta logística més eficient, atractiva i competitiva que l’existent i que la dels seus competidors. Tornant al III Pla Estratègic, el seu segon eix bàsic és el de la competitivitat, que planteja consolidar-se com a principal port logístic de la Mediterrània exigeix ​​tenir present que actualment la competència es produeix entre cadenes logístiques més que entre empreses i que per tant s’ha d’oferir cadenes a mida de les necessitats del client. Això farà necessari establir les aliances entre els diferents actors de la cadena de subministrament i una oferta d’infraestructures i serveis logístics completa i de qualitat.

La ZAL juga un paper evident en aquest objectiu, tant pel que fa a l’atracció de fabricants com a operadors logístics, que troben la ubicació competitiva que respon a les necessitats logístiques i de distribució a Europa i al Mediterrani.

CILSA, la societat gestora de la ZAL i de la qual el Port ostenta ara el 63% del seu accionariat, ha liderat el desenvolupament, la promoció i la comercialització de la zona logística del Port de Barcelona. Avui dia, tant les 63 hectàrees de la ZAL Barcelona com les 143 hectàrees de la ZAL Prat es troben molt a prop del 100% d’ocupació, amb més de 130 empreses instal·lades, entre les quals hi ha els primers transitaris i operadors logístics espanyols i internacionals , així com grans multinacionals amb necessitats de distribució global.