Les empres públiques lideren la transformació de l’Estat

Font: El Economista

La transformació digital, l’aplicació de l’Agenda 2030 i la integració dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) cobren especial importància en un moment de transició a tots els nivells, com és l’actual, però més si cap en el sector públic. La redacció d’eleconomista.es va acollir a les societats estatals ENUSA, SEITT, Senasa i Sasemar (Salvament Marítim), l’empresa pública gallega Sogama i la catalana CILSA-ZAL Port per a analitzar, de la mà de la tecnològica Inetum, els reptes que en l’actualitat tenen en marxa les companyies sota la tutela de les administracions en el seu ‘Observatori d’Empreses Públiques‘.

Els ponents van coincidir que aquestes organitzacions ja estan liderant la implantació d’aquests canvis socioeconòmics, tant per consciència com per l’obligació fixada en les seves normatives, amb tres eixos fonamentals d’actuació: la descarbonització de la seva activitat per a transicionar cap a empreses més sostenibles; l’aplicació dels principis d’igualtat i governança i la necessària digitalització del sector públic.

A tot això cal sumar la necessitat de complir amb els compromisos adquirits amb les institucions europees a través dels Fons de Recuperació, un procés ja en marxa on aquestes societats tenen desenes de projectes en desenvolupament i els temps per a la seva execució són pròxims a finalitzar.

La pròpia condició de servei públic d’aquestes empreses va donar lloc a un consens entre els presents que es requereix de molta i bona gestió que va lligada al càrrec i que aquesta seria impossible sense la utilització de les dades als quals tenen accés per la seva activitat. Aquest maneig de la dada s’antulla clau per a avançar en la transformació digital de les companyies, un procés íntimament lligat a dos reptes actuals com són el canvi cultural de les organitzacions i la formació dels empleats per a garantir la seva adaptació a les noves tasques i llocs de treball que van sorgint amb aquests avanços.

Les dificultats intrínseques de l’administració per a retenir el talent, derivades de la limitació de les retribucions públiques, i les dificultats per a contractar nous perfils per l’encara vigent taxa de reposició formen part de l’esquema que aquestes
empreses públiques han de recompondre per a aconseguir els objectius que s’han fixat en els seus últims plans estratègics.

A més, el propi funcionament de les administracions, habitualment menys ràpid que el de l’empresa privada, també està donant lloc al fet que moltes societats públiques estiguin reorganitzant i reinventant els seus processos més habituals, al mateix temps que es creen altres baix criteris d’agilitat i estalvis de temps i costos.

En aquest context, la col·laboració públic-privada es col·loca com un element indispensable a l’hora d’ajudar el sector públic a créixer, complir els seus objectius i combatre les seves dificultats. L’absència de límits a la contractació i la seva major flexibilitat a l’hora d’adaptar-se a aquests processos facilita que, de manera conjunta, es pugui arribar on les limitacions pressupostàries dels ens públics no poden, fins al punt de desenvolupar tecnologies ad hoc segons els estàndards determinats per l’Estat que després puguin expandir-se fora de les seves fronteres.

Davant el gran potencial que ofereix un sector públic especialitzat, les seves empreses tenen una oportunitat única per a impulsar aquests canvis i integrar-los en la societat.

El responsable de Solucions SAP per a Empreses Públiques de Inetum, Miguel Ángel Olascoaga, va ressaltar la importància de la gestió de les dades per part de totes les empreses públiques, de manera que puguin extreure’l, quantificar-lo i interioritzar-lo en la seva operativa diària.

“La dada és la clau. Quan es parla de la seva gestió no és una cosa fútil, la dada ha d’estar, i hem de conèixer les nostres capacitats per a explotar-lo amb seguretat i fiabilitat, oferint una governança responsable davant els qui responem”, va explicar.

“Encara que a tots ens costa sortir de la zona de confort, una gestió del canvi és fonamental en les empreses, i és un repte encara major en les públiques”, una cosa en la qual es pot avançar amb l’automatització de processos.

Senasa té a les seves mans la solució per a grans reptes del sector aeri com la descarbonització de la seva activitat
o la revolució dels drons, qüestions totes dues cridades a transformar els cels. Però la cada vegada major especificitat normativa i la necessitat d’ajustar-se als comptes de l’Estat i als seus requisits de contractació són alguns dels límits a la seva operativa, explica la seva directora de serveis corporatius, Belén Moreno.

“Les empreses públiques tenim l’obligació de complir els objectius de l’Agenda 2030 a través del nostre objecte social, de manera que podem fer la vida més còmoda per a la gent”. Moreno destaca de *Senasa la seva condició d’empresa “molt capdavantera en els estudis de soroll i impacte acústic” i ressalta la rapidesa en la qual han escomès la seva transformació interna.

Sogama és l’encarregada de gestionar els residus de 295 municipis i 2,2 milions d’habitants de Galícia, un territori complex per l’elevada dispersió poblacional. La seva directora general, Mirta Sueiro, destaca el repte de complir el gran nombre d’Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que els afecten: “La dificultat està a trobar l’equilibri econòmic, social i mediambiental que se’ns demanda, així que prioritzem els ODS en els quals podem generar més valor. Hem d’anar cap a una empresa pública proactiva i àgil, centrar-nos més en el resultat i menys en el procediment“, explica.

La tecnologia s’ha convertit en “el gran aliat” de Sogama ja que “ajuda a derrocar barreres” com la relació amb les entitats locals, “podent mantenir reunions a distància o impartir formacions a tots al mateix temps, una cosa fins ara impossible”. No obstant això, tota aquesta tecnologia té com a contrapart la necessitat de més ciberseguretat que garanteixi que les dades estan protegides.

“Estan apareixent importants gaps en la seguretat de la informació, per la qual cosa cal inculcar als equips que la ciberseguretat ha de ser present des de la fase de disseny”, explica.

Per a assegurar la seva protecció, en Sogama han posat en marxa un diagnòstic integral de tots els seus processos de cara a establir un full de ruta que tingui presents les seves vulnerabilitats “des del primer moment”. La màxima responsable de l’empresa qualifica la col·laboració públic-privada com a “imprescindible” en dotar de “agilitat als processos que ens falten per capacitat d’inversió, en compartir-la” i a la necessitat de talent “que no som capaços de captar perquè els salaris estan limitats, no com en l’empresa privada”.

Salvament Marítim està bolcada en el compliment dels objectius de protecció de medi ambient marí, però no deixa enrere la seva ambició d’aconseguir que cada vegada més dones treballin al mar. “A penes són un 2%, però hem de donar exemple i visibilitzar que poden ser moltes més”, explica Mónica Muleiro, directora d’operacions de Sasemar.

Aquest repte s’aconsegueix “sent els responsables i estant en primera línia del seu abanderament. Hem de liderar i donar exemple, encara que xoqui amb les tendències immobilistes de l’administració o les limitacions pressupostàries i de personal”, reivindica. Per a aconseguir aquestes fites, confia en les noves eines que ajudaran “a accelerar el compliment de l’Agenda 2030 i els seus objectius”. Entre les seves iniciatives innovadores assenyala la incorporació de drons que identifiquen automàticament a aquelles persones que estiguin en l’aigua o les taques de contaminació marina que puguin produir-se en les mars que envolten Espanya.

La gestora de l’àrea logística del Port de Barcelona “té l’obligació de participar en la seva descarbonització”, explica Jordi Guerrero, director de CILSA-ZAL Port, en ser preguntat pels seus plans per a reduir la seva petjada ambiental. El més destacat contempla la implantació de la qual serà la major instal·lació fotovoltaica sobre nau de tota Europa, amb 450.000 m² de panells solars que facilitarà arribar a les ‘zero emissions’ en la ZAL.

“Encara que no podem centrar-nos únicament en l’energia i la descarbonització, ja que hi ha moltes coses que han de canviar en paral·lel, com la inserció social de persones amb discapacitat. Cal complir amb altres mesures socials que també són importants”, destaca, abans d’explicar que “la tecnologia està molt bé, però sense persones i formació és absolutament inútil“. Creu que cal formar a les persones “perquè sàpiguen utilitzar-la i millorar els processos interns”, una forma ràpida per a aconseguir als seus competidors del sector privat.

Carmen Paredes, encarregada de transformar digitalment a la gestora de l’urani que alimenta les centrals nuclears del país, destaca que “totes les empreses públiques estem fent molt bé els deures quant a l’aplicació de mesures de descarbonització i aplicant els ODS a l’objecte social”.

Malgrat això, ressalta com a gran repte per a Enusa el “poder complir amb totes les exigències sense quedar-nos enrere i sense deixar de ser una fàbrica de referència a Europa“. Aconseguir aquesta transformació digital “no és senzill ni qüestió d’un dia, requereix d’un suport informàtic, però també un canvi de cultura en l’empresa. Si no involucres a les persones tindràs una aparença digital, però no hauràs aconseguit el canvi”, ressalta.

La necessitat que les empreses públiques compleixin amb les seves normatives de privacitat o protecció de la informació va en augment davant la sobreregulación dels últims anys, i és aquí on la col·laboració públic-privada cobra un especial sentit davant la dificultat de les empreses públiques per a contractar nous perfils.

La tecnològica Inetum, líder en Solucions SAP per al Sector Públic, aspira a ser “un soci clau per a l’empresa pública” i garantir “l’enfocament ètic que tots hem de complir i aconseguir una gestió més eficient, de manera que els serveis siguin més sostenibles i es faciliti una continuïtat”, explica Ana Elisa Gallego, la seva directora de Comptes SAP.

Considera que “els projectes de transformació digital no sols canvien la tecnologia, sinó també l’empresa”, en simplificar funcions diàries, sobretot en administració i recursos humans. “És fonamental trobar un soci que conegui el sector públic”, ressalta.

El gran repte de SEITT, societat estatal encarregada de gestionar els 700 quilòmetres de les autopistes de peatge rescatades per l’Estat, està per descarbonizar la seva activitat sabent que el transport per carretera és el principal emissor de CO₂ a l’atmosfera en el transport. Per a reduir la seva petjada ambiental, té un ambiciós pla que contempla que la seva activitat i les seves carreteres siguin ‘zero emissions’.

Aspiren a aconseguir-ho amb la posada en marxa d’una planta fotovoltaica, punts de recàrrega elèctrica en les gasolineres, absorció de CO₂ mitjançant plantació d’espècies en terrenys propis, un estudi sobre la seva activitat i la imposició als seus adjudicataris que siguin net zero. “Tota la infraestructura viària té un deu, les condicions del ferm, i en els nostres plecs exigim que les plantes d’aglomerat siguin neutres en carboni i treballin amb criteris d’economia circular“, explica la directora tècnica de *SEITT, Camí Arce.

Font: elEconomista.es. (2024, 18 abril). Las empresas públicas lideran la transformación del Estado. elEconomista.es. https://www.eleconomista.es/actualidad/noticias/12773634/04/24/las-empresas-publicas-lideran-la-transformacion-del-estado.html